La Pau de les Germanies. Oli sobre llenç de Marcelino Unceta
El professor de literatura llatina a la UNED Francisco Calero porta més de quinze anys estudiant a Joan Lluís Vives. El 2003 va donar a conéixer els seus estudis que portaven a atribuir a Vives l'autoria del Lazarillo de Tormes. Estudis que s'han vist corroborats amb els treballs de Josep Maria Orteu, Alejandro Sendra i Jordi Bilbeny.
La sorpresa, però l'ha donat en llegir La vida de Llàtzer de Tormos, segons ens informa l'editorial Llibres de l'Índex. Calero ens ha revelat una dada fins ara desconeguda: l'origen familiar de Joan Lluís Vives cal trobar-lo a la comarca de Tormos i la resta de poblacions on s'ubica la novel·la: entre la Marina i la Safor. Així, per exemple, Baltasar Vives, oncle de l'humanista, exercí de batlle de Dénia, capital de la comarca. Aquesta dada encara fa més versemblant la localització valenciana de l'obra.
Recordem que Calero sempre ha vinculat el Lazarillo de Tormes amb les idees de l'humanisme valencià pel que fa a la beneficència i a la creació d'institucions socials que garantisquen la plena rehabilitació dels sectors més marginats. Així mateix fou pioner en observar els nombrosos rastres de la llengua catalana en la versió que ens ha arribat de la novel·la.
Finalment, el professor valencià discrepa obertament d'una de les tesis de La vida de Llàtzer de Tormos: manté que l'obra s'escriví originàriament en castellà, perquè Vives parlà d'escriure en llengua hispànica. Bilbeny i Orteu rebaten Calero afirmant que hispà es referia també al català. El mateix Dant quan parla de llengua hispànica feia referència al català i a l'occità. També afirmen que cal contextualitzar el cas de Llàtzer a tot un procés més ampli, impulsat i silenciat per la corona, de censura o apropiació castellana de tota la creació artística catalana, durant el segle XVI i bona part del XVII.
Esperem poder llegir aviat els darrers estudis del professor Calero, i veure quina interpretació fa de la Guerra de les Germanies. El mateix Vives explica al pròleg de l'obra que cal llegir-la en clau simbòlica, i tots els amos de Llàtzer, blanc de les crítiques de la novel·la picaresca, pertanyen als estaments socials que derrotaren als agermanats.
