divendres, 4 de gener del 2008

el 'lazarillo' està farcit de catalanades

Així comença el primer tractat en l'edició castellana

Tot sembla indicar que el text primitiu era en català i que l'obra que ens ha pervingut en castellà és una traducció barroera, plena d'errors de traducció, que només són comprensibles si el mot que tradueix malament és català. En Bilbeny ens proposa quatre errors significatius:

Primer error
El primer apareix al pròleg. La frase forma part d'un context en què l'autor explica com, amb esforç, un individu qualsevol es pot arribar a fer un lloc a la vida. I ho exposa parlant de tots aquells que "con fuerza y maña remando salieron a buen puerto". La frase, en castellà, diu tot el contrari del que vol dir: que, amb esforç, sempre s'arriba a bon port. L'error és perceptible i es comprèn si tenim en ment un original en què hi avia escrit: "amb força i traça remant sorgiren a bon port". Sorgir és la forma catalana medieval, emprada majorment en l'argot nàutic, per dir "arribar". En Colom se'n fa un tip al seu Diari de Bord de fer sorgir les naus en un o altre port. I el Pare Cases empra el mot amb la mateixa accepció d'arribar una nau a dins d'un port. Llavors, l'error de traduir sorgir per salir, ens indica que som davant d'un original català.

Segon error
Una altra badada apareix al Segon Tractat, quan l'autor explica com En Llàtzer es va fer fabricar una doble clau per obrir el cofre on el mossèn a qui servia guardava el pa. I com en ser descoberta, el capellà "fue luego a proballa y con ella probó el maleficio". És ben evident, que fer un doble d'una clau per obrir un cofre i agafar el pa que s'hi guarda, no és cap malefici, sinó una malifeta. El context ho delata obertament. I fins l'edició del Lazarillo d'Alfaguara, ho especifica en una nota a peu de pàgina, que "maleficio" és una "fechoría".

Tercer error
Segons Bilbeny el tercer error és el de traduir el verb català sentir el castellà sentir, en lloc d'oir o escuchar, que apareix en diversos llocs de l'obra. És encara avui dia un dels típics errors comesos pels catalans sense gaire fluïdesa en castellà. El Diccionari de la Lengua Española de la Real Academia Española l'accepta actualment com una forma viva de l'espanyol. Però a l'època en què es va escriure el llibre era inusual. O tan sols usual en aquelles obres castellanes traduïdes directament del català. El Tesoro de la Lengua Castellana o Española, d'En Sebastián de Covarrubias, del 1611, només li atorga el significat de "sentiment" o "percepció". I En Rico, en la seva anotació del Quixot publicat per l'Instituto Cervantes i Crítica, en comentar aquest mot al cap. XVI de la Primera Part, ens comenta que "l'ús del verb sentir per oir és encara comú en alguns països de l'Amèrica Llatina". Fet que només s'explica tenint en compte una conquesta i poblament primigenis catalans.

Quart error
Es troba al Tercer Tractat. En Llàtzer ens relata que el seu amo li explicava que hi ha una mena de cavallers, que "cuando quieren reformar consciencia y satisfaceros vuestros sudores, sois librado en la recámara". No cal dir que en castellà no hi ha cap accepció per al verb librar que s'avingui amb el context predit i que vulgui dir "entregar". En aquest cas, el que hi ha és un error de manca de traducció, car el copista, més que traduir, castellanitza la forma verbal catalana lliurat, sense importar-li ni gens ni gaire que en la llengua de la traducció no tingui cap sentit.