dimarts, 29 de gener del 2008

El Lazarillo de Tormes i Jordi Bilbeny


Creiem perquè creiem, naturalment. Però més enllà de la fe hi ha l'estudi, hi ha l'esforç, hi ha la tossuderia de desemmascarar aquest gran engany que és la història que ens han venut. Hi ha molta gent, massa, fins i tot d'aquells que es fan passar per nostres, que volen silenciar en Bilbeny, els fa por i vertigen l'enorme documentació que posseeix.


Però, és clar, qui hem de creure? Aquells que, sense aportar cap argument, només saben insultar-lo o titllar-lo de beneit, aquells que només saben riure-se'n, però que mai dels mais ni tan sols han anat a sentir-lo ni tampoc no n'han llegit ni una sola pàgina? No. Sempre són més de fiar els que s'esforcen mentalment i el que Bilbeny demostra és allò que en fons tothom sap: que la història l'han escrita els vencedors. Més ben dit: l'han reescrita, o bé l'han esborrada. I això és ben versemblant i no sé encara per què se li nega credibilitat.


El que vull dir és que Bilbeny mereix el suport de les institucions, aquest suport que li permeti continuar dedicant la seva vida a això que per molts és una utopia, però que cada cop va acostant-se més a la llum. I no a la llum de l'il·luminat, sinó a la llum de qui va a la recerca de la veritat. I, com sempre, qui no l'hagi sentit encara, que vagi demà, si pot, a Arenys de Munt. I qui no l'hagi encara llegit, que el llegeixi. Només després de sentir o de llegir, o de saber, s'adquireix el dret d'opinar.

Sigui com sigui, el cas és que Bilbeny sosté, i creu demostrat, que Llàtzer neix al lloc de Tormos (Marina Alta) i la seva vida s'esdevé a València i a Gandia. La narració és el testimoni que el protagonista adreça al Pare d'Òrfens de València per assabentar-lo dels amos als quals ha estat atorgat. Bilbeny sosté, igualment, que l'obra fou escrita originalment en llengua catalana i posteriorment retocada i traduïda al castellà, tot i que continuen manifestant-s'hi un "gran nombre de catalanades". Les edicions castellanes de "La vida de Lazarillo de Tormes" són probablement edicions d'estat i l'obra, que presenta una lectura simbòlica en clau política, és una al·legoria de la revolta de les Germanies. I aquestes són només algunes de les tesis que defensen els responsables d'aquesta edició. I ja dic, escoltem-los, si més no.

Miquel Colomer

article i comentaris extrets del bloc de Salvador Sostres