L'autor del Lazarillo diu al pròleg que és conscient de la novetat literària que aporta i reclama fama eterna. Quina fama té un anònim?
Sempre desapareixen les primeres edicions i es conserven les segones, en castellà. Del Lazarillo, també.
Un noi que surt del no-res com és el Lazarillo, que acaba tenint un càrrec reial després d'anar ascendint d'ofici a ofici, només és possible en una societat burgesa amb estratificació de classes. A Castella hi havia unes masses populars semianalfabetes. Aquí les classes socials estaven molt diversificades, amb una burgesia potent, mercaders, teixidors i una infinitat de gremis d'oficis.
Hi havia lleis que prohibien l'anonimat per evitar evasió de responsabilitats i després resulta que surten anònims. No pot ser, oi?
Què no havia de passar quan Catalunya era la capital de tot l'imperi mediterrani i a Barcelona es proclama emperador Carles I i s'hi organitzen totes les possessions d'Amèrica, amb tota la noblesa, corts i virregnats? I després de Tirant lo Blanc no hi ha res més fins a Verdaguer? Tothom deixa d'escriure, pintar i esculpir?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada