Darrerament s'ha començat a apuntar que l'autor del llibre seria en realitat Joan de Timoneda o, més possiblement, Joan Lluís Vives i que l'hauria escrit en català. Així per exemple ho han fet Francisco Calero[4], professor de la UNED, Juan Manuel Rodríguez [5] o Josep Maria Orteu i Jordi Bilbeny[6]. Segons aquestos, el llibre que coneguem seria en realitat una versió rectificada i traduida de manera interessada per la censura castellana. L'autor assenyala una sèrie de catalanismes presents en el llibre, així com una sèrie d'incoherències, que durant anys havien fet pensar que l'autor no sabia res dels llocs dels quals parlava.
Al respecte es pot assenyalar el fet que el llibre parle del Regne de Toledo, quan no existia cap regne així en aquella època. Aquest regne seria, en realitat, el Regne de València. D'acord amb això, segons Bilbeny, la mare de Llàtzer no era de Tejares, sinó de Teulada. La menció al desterrament del pare es podria explicar per les Germanies. Igualment, Llàtzer seria de Tormos, el poble de La Marina Alta, i no hauria nascut en mig del riu Tormes com es diu a la versió coneguda.
Tampoc és probable que la mare de Llàtzer visquera amb un negre a Salamanca, ja que no hi havien, mentre que si hi havia a Dénia, prop de Tormos, port que tenia comerç amb l'Àfrica i on probablement estava ambientada originalment la història. Per tant, la vila ducal de que és parla i on el cec xoca contra una columna no seria Escalona, sinó Gandia, on encara hi ha porxos així. Igualment molts dels carrers esmentats podrien identificar-se amb carrers de València.
Finalment, això explicaria perquè l'orfe Llàtzer explica a "vuesa merced", tots els amos amb que ha estat. Això sols es comprén a partir del "Pare d'òrfens" una figura jurídica de la legislació valenciana que es feia càrrec dels òrfens i els adjudicava una mena de amo-tutor fins que es feien majors d'edat, cosa que resulta incomprensible en castellà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada