Enguany s'ha creat al País Valencià la figura del defensor del menor, que s'ha anomenat 'Pare d'Òrfens' recuperant el nom de la institució existent en l'època de Llàtzer de Tormos. Tal com explica el prefaci de la llei, 'el Dret Foral Valencià va disposar ja d'una institució de protecció del menor que és un clar precedent del que hui són els defensors del menor'.
Com féu amb Llàtzer, el Pare d'Òrfens era l'organisme que procurava feina, salari digne i casa als orfes del Regne de València. Era un òrgan genuí de la confederació catalana, sense equivalent a Castella. I és a aquest tribunal a qui un cop gran l'orfe havia de rendir comptes, tot donant testimoni de tots els amos amb els qui havia estat afermat. Així ho explica Josep Maria Orteu en aquesta entrevista.
El desconeixement d'aquesta institució de beneficència suposa per part dels estudiosos de Llàtzer de Tormos no saber donar resposta a una incògnita del text: a qui s'adreça Llàtzer durant tota l'obra com a 'vostra mercè'. Fins ara cap hispanista hi havia sabut donar resposta, i s'especulava si era l'Arxipreste de Sant Salvador, la seua esposa, el mateix Llàtzer, l'autor...
Tampoc s'havia sabut donar una explicació seriosa a l'estructura de l'obra, que segueix la tradició catalana de novel·les en primera persona. Potser el precedent més directe és l'Espill de Jaume Roig. La novetat és que Llàtzer va fent repàs de tota la seua vida, amb tots els amos i feines que ha tingut, com si es tractés d'un testimoni davant d'un tribunal. Exactament allò que feien els orfes a la València de l'època davant el Pare d'Òrfens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada