dijous, 10 de gener de 2008

el 'Lazarillo' parla de monedes inexistents a Castella


1. reial d'or, anomenat timbre - creat el 1426 per Alfons V - valor: 10 sous
2. reial de plata, anomenat dihuité (18 diners)
3. reial de València - moneda de velló creada per Jaume I el 1247 - valor: un diner
4. mealla o maella - moneda de velló equivalent a mig reial de València


Josep Maria Orteu sosté a La vida de Llàtzer de Tormos que el traductor substituí el ral, en totes les aparicions del mot al llarg de l'obra, per la blanca, una moneda castellana de l'època. El text, però, també fa referència diversos cops a la media blanca, moneda que mai no ha existit a Castella. La moneda original devia ser el mig ral, moneda de què sí que tenim constància des d'Alfons V i Joan I. Aquesta incongruència numismàtica fa que la versió castellana siga històricament inconsistent, i palesaria, segons Orteu, que el traductor-censor no era castellà perquè en desconeixia les monedes de curs legal.

Una altra moneda és el diner, data en català a l'any 1004 i prové del terme llatí denarius, que designava la moneda romana d'argent de deu asos. És una unitat de moneda inferior del sistema carolingi que perdurà fins a l'època moderna. En absència d'un equivalent monetari del diner català a la Castella del segle XVI, a la versió castellana de l'obra el diner és substituït també per una blanca. Tot i això, fins a tres vegades hi apareix el terme com a moneda d'ús i no com a sentit genèric, prova del caràcter valencià de la novel·la, segons Francisco Calero.

La malla o maella era a l'edat mitjana una moneda de mida petita, de metall. Designava als regnes catalans la moneda encunyada de valor més petit: l'òbol de billó, d'un valor de mig diner. L'expressió maella, però, tenia un doble significat, també volia dir almoina. Curiosament, a València, la seca on es fabricaven les monedes s'anomenava Palau de l'Almoina, com encara es coneix l'indret on estava situat, darrere de la Seu.

Només coneixent aquest altre significat del mot, que no existeix en castellà, s'entendria el doble sentit amb el que juga l'autor tot fent posar monedes a la boca als protagonistes. Allò que es posarien a la boca seria també les almoines que rebrien de la gent. Ací en teniu un exemple: Todo lo que podía sisar y hurtar traía en medias blancas, y, cuando le mandaban rezar y le daban blancas, como él carecía de vista, no había el que se la daba amagado con ella, cuando yo la tenía lanzada en la boca y la media aparejada...'.

Finalment, al text apareix força vegades el morabatí (maravedí en la versió castellana). Era una moneda d'origen àrab, comuna a tots els regnes hispànics. En la tradició catalana s'anomena morabatí l'antic dinar d'or musulmà dels almoràvits i el dirhem d'argent medieval.


font: La vida de Llàtzer de Tormos, Llibres de l'Índex
imatge: www.antiblavers.info