dimecres, 5 de setembre de 2007

El fals segle d'or de les lletres castellanes - Es Poblat d'en Talaiòtic



Que el Segle d'Or de les lletres castellanes és una altra gran mentida construida a partir de la literatura catalana censurada a partir del segle XVI i de la creativitat dels catalans s'evidencia ja a partir de la constatació que els autors que suposadament escrivien les gran obres que ens fan passar per castellanes resulta que són un misteri... Quina casualitat! Com en Colom, en Cortès, en Bartomeu Casaus, i tants altres, en molts casos no se sap d'on eren els escriptors castellans, o la documentació que demostri els seus origens és falsa, o simplement no hi ha documentació que demostri que tal autor és del lloc d'on es diu que és.


De com en Llàtzer de Tormos fou convertit en Lazarillo de Tormes.

Un exemple claríssim és l'obra suposadament anònima El Lazarillo de Tormes. Segons Francisco Calero l'autor del Lazarillo de Tormes va ser l'humanista valencià Joan Lluís Vives, conegut a tota Europa pels seus textos en llatí, que diversos autors atribueixien a les creixents dificultats per publicar en català. Calero es mostrà ja com un gran coneixiedor de la que qualifica com a "obra cumbre del renacimiento español" (que no castellà) en el seu anterior article Interpretación del Lazarillo de Tormes.

S'hi refereix Alejandro Sendra a El Lazarillo de Tormes i la llengua catalana, on a banda d'afirmar la impossibilitat d'entrar obres anònimes a les impremtes, fa un repàs dels possibles catalanismes i errors de traducció que observa. Algunes catalanades tan nostres com "no nada" per "no res", "dicho y hecho" per "dit i fet", apareixen al llibre. Escriu "Sant" i no "San", escriu "com" en el sentit de "quan" i moltíssimes altres més que podeu trobar a l'article i que impliquen més que simples sospites de traducció d'un original català fet desaparèixer.

Llegir l'article sencer al bloc.