divendres, 14 de desembre del 2007
dilluns, 10 de desembre del 2007
infosafor.com: el 'Lazarillo', valencià i per terres valencianes
Palau Ducal de Gandia (foto: flickr)Almoines, Gandia i Castellonet es trobarien entre els escenaris de la novel·la.
L'autor del Lazarillo de Tormes era valencià i escrivia en català. Això defensen els filòlegs Jordi Bilbeny i Josep Maria Orteu. El text, origen de la literatura realista castellana, seria una traducció de la nostra llengua. L'anònim traductor hauria traslladat l'acció a Castella, però no va fer prou bé la feina i es va delatar.
El Lazarillo de Tormes, orgull de la literatura castellana, obra fundacional de la narrativa realista castellana, seria la traducció d'un text català ambientat al Regne de València: Tormes vindria de Tormos, poble de la Marina; l'acció transcorreria entre València i Gandia i l'original perdut es titularia Llàtzer de Tormos. Josep Maria Orteu ha trepitjat els voltants de Tormos, amb el Lazarillo al davant, i ha conclòs que Tejares és Teulada, al costat de Dénia; la Sagra de Toledo, Sagra, al costat de Tormos; Almorox, Almoines i Torrijos, Castellonet, dos topònims que fan referència a un castellet.
Algunes altres localitzacions, que no es poden deduir directament del topònim castellà, les ha identificades Orteu seguint la ruta de Gandia a València, pel camí ral, que passa per l'interior, com Albaida per Maqueda. "L'àrea de la novel·la -diu Bilbeny- és l'espai de la Marina Alta conformat per Teulada, Tormos, el Castell de la Solana, com a topònims que han perviscut en el text, i Gandia, per tal com és vila ducal i en Llatzeret també arriba a una 'villa del duque'. I si Tormes fos Tormos, la Sagra fos Sagra i la vila ducal d'Escalona, la vila ducal de Gandia, Toledo no podria ser més que València."
llegiu l'article sencer a infosafor.comdiumenge, 9 de desembre del 2007
divendres, 7 de desembre del 2007
Llàtzer de Tormos a iCat fm
Després de polemitzar al voltant de la catalanitat de Cristòfor Colom, l'historiador Jordi Bilbeny planteja ara la possibilitat que un dels personatges clau de la literatura espanyola del Segle d'Or, el Lazarillo de Tormes, sigui també un català il·lustre. Els detalls són a La vida de Llàtzer de Tormos, publicat per Llibres de l'Índex.
Comptant amb la traducció d'Antoni Bulbena i el prefaci de Josep Maria Orteu, Bilbeny planteja que aquest popular personatge literari no va néixer a Tormes ni la seva vida es mou per Toledo i Salamanca. La realitat que defensa el llibre és que, en realitat, el lloc de naixement del personatge va ser la localitat de Tormos, a la Marina Alta, i que la geografia de les seves activitats és València i Gandia.
En aquest sentit, una de les hipòtesis que ofereix l'obra de Bilbeny és que en realitat, el llibre, un anònim que alguns estudiosos atribueixen a Joan Lluís Vives o a Joan Timoneda, va ser escrit originàriament en català i després traduït al castellà. I és clar, el rerefons d'aquest estudi és també plantejar que bona part de la glòria del Segle d'Or castellà va ser gràcies a l'apropiació, una mica tendenciosa, d'un bloc d'autors catalans de reconeguda vàlua.
La vida de Llàtzer de Tormos, publicat per Llibres de l'Índex, una nova possibilitat de polèmica de la mà de l'historiador Jordi Bilbeny.
Escolteu el reportatge d'iCatfm:
dimarts, 4 de desembre del 2007
Isabel Clara-Simó - des de València
«L'historiador Jordi Bilbeny, que ja va aportar investigacions incontestables sobre la catalanitat de Colom -davant el silenci de propis i estranys-, ara ha aportat noves dades que són extremadament interessants. Es tracta del Lazarillo de Tormes, una obra insòlita en la història de la literatura castellana...»I tan insòlita! Segons sembla, l'anònim autor era un valencià que escrivia en català, però que, vés a saber per què, va situar l'acció a Castella. Resulta que l'autor ho tenia confús, això de Castella, i els estudiosos de la literatura han dedicat moltes hores a entendre algunes impossibilitats topogràfiques i a esbrinar per què s'hi donen tantes contradiccions, com ara dir-li "extranjero" a un paio de Castella la Vella. El mateix títol, quan parla de Tormes, està al·ludint a un poble de la Marina Alta. Encara més: hi ha qui diu que l'autor era Joan Lluís Vives en persona. En qualsevol cas, estem davant d'un obra d'autoria dubtosa.
El fons de la qüestió és aquest: per què ocultar i negar la catalanitat de Colom o la del Lazarillo? Quantes obres o autors més estan falsificats? De quina manera una cultura es pot apropiar de les produccions d'una altra sense que els erudits en diguin res? Quant temps fa que dura aquesta impostura? Quins interessos hi ha al darrere? ¿És el Quixot una obra catalana? No deixaria de ser divertit que els símbols més preuats de la grandesa espanyola fossin, al capdavall, exclusivament militars. I explicaria per què no volen mai acceptar la literatura catalana, per por de les comparacions. Quines coses.
dissabte, 1 de desembre del 2007
la Viquipèdia ja informa de la catalanitat de Llàtzer
Darrerament s'ha començat a apuntar que l'autor del llibre seria en realitat Joan de Timoneda o, més possiblement, Joan Lluís Vives i que l'hauria escrit en català. Així per exemple ho han fet Francisco Calero[4], professor de la UNED, Juan Manuel Rodríguez [5] o Josep Maria Orteu i Jordi Bilbeny[6]. Segons aquestos, el llibre que coneguem seria en realitat una versió rectificada i traduida de manera interessada per la censura castellana. L'autor assenyala una sèrie de catalanismes presents en el llibre, així com una sèrie d'incoherències, que durant anys havien fet pensar que l'autor no sabia res dels llocs dels quals parlava.
Al respecte es pot assenyalar el fet que el llibre parle del Regne de Toledo, quan no existia cap regne així en aquella època. Aquest regne seria, en realitat, el Regne de València. D'acord amb això, segons Bilbeny, la mare de Llàtzer no era de Tejares, sinó de Teulada. La menció al desterrament del pare es podria explicar per les Germanies. Igualment, Llàtzer seria de Tormos, el poble de La Marina Alta, i no hauria nascut en mig del riu Tormes com es diu a la versió coneguda.
Tampoc és probable que la mare de Llàtzer visquera amb un negre a Salamanca, ja que no hi havien, mentre que si hi havia a Dénia, prop de Tormos, port que tenia comerç amb l'Àfrica i on probablement estava ambientada originalment la història. Per tant, la vila ducal de que és parla i on el cec xoca contra una columna no seria Escalona, sinó Gandia, on encara hi ha porxos així. Igualment molts dels carrers esmentats podrien identificar-se amb carrers de València.
Finalment, això explicaria perquè l'orfe Llàtzer explica a "vuesa merced", tots els amos amb que ha estat. Això sols es comprén a partir del "Pare d'òrfens" una figura jurídica de la legislació valenciana que es feia càrrec dels òrfens i els adjudicava una mena de amo-tutor fins que es feien majors d'edat, cosa que resulta incomprensible en castellà.
dimarts, 27 de novembre del 2007
Fan valenciana l'ànima del 'Lazarillo de Tormes'
dimecres, 21 de novembre del 2007
bloc personal 'Es Poblat d'en Talaiòtic'
dissabte, 17 de novembre del 2007
Gran ressò de la roda de premsa de Jordi Bilbeny
Aquest dijous Jordi Bilbeny va fer una roda de premsa a Barcelona per presentar les seues investigacions sobre la catalanitat, l'autoria i el significat del clàssic universal que ens ha arribat en la versió castellana com 'Lazarillo de Tormes'.
Molta premsa ha publicat les declaracions de Jordi Bilbeny recollides per Europa Pres. Podeu llegir la notícia dels diaris gratuïts adn i metro, els diaris Levante i Las Provincias de València, Información d'Alacant, Diario de Ibiza o Diario de Mallorca.
divendres, 16 de novembre del 2007
el 'Lazarillo' describe paisajes valencianos - diari Las Provincias
Gandia, Almoines, Dénia, Teulada, Tormos i Sagra a GoogleMaps
El filósofo Jordi Bilbeny arroja nuevas teorías de la autoría valenciana de la novela más importante de la picaresca española
El Lazarillo de Tormes no nació en el municipio castellano de Tormes, ni la narración transcurre en Toledo o Salamanca. Este personaje de la picaresca nació en la localidad de Tormos, en la Marina Alta, y su vida se desarrolla entre Gandia, València, Almoines y municipios valencianos. Esto es lo que afirma el filólogo catalán Jordi Bilbeny en un estudio editado con el nombre La vida de Llàtzer de Tormos.
El estudioso afirma que con seguridad algunas escenas ocurren en Gandia -que en la traducción al castellano fue cambiada por el municipio de Escalona- y aporta algunos datos y escenas que estarían ambientadas en la capital de la Safor. Una de ellas es aquella que se puede leer en los primeros capítulos y que habla de que el ciego al que acompaña el lazarillo se golpea contra una columna al cruzar el puente. En esta columna hay esculpido un toro que representa al escudo de la familia Borja, a la que pertenecía el Ducado de Gandia.
El editor del libro, Josep Maria Orteu, aseguró ayer que en el siglo XVI "era muy normal" cambiar los nombres de los pueblos y adaptarlos al entorno geográfico del idioma en el que estaba siendo traducido.
El Lazarillo es de un autor valenciano - el Mundo
versió pdf
El Lazarillo de Tormes valencià - Canal 9
Canal 9 ha donat la benvinguda a Llàtzer entrevistant Francisco Calero, qui va descobrir l'autoria de Joan Lluís Vives ja fa anys:
el 'Levante' compara les tesis de Bilbeny i Calero sobre l'autoria
Joan Lluís Vives a l'Universitat de ValènciaLlegiu l'article al web del diari.
dilluns, 12 de novembre del 2007
El Lazarillo de Tormes és valencià - ANNA notícies
Ja fa anys que molts hispanistes atribueixen el ‘lazarillo de tormes’ a l’humanisme valencià. No només pels girs lingüístics i expressions utilitzades, sinó sobretot per la visió que es té de la societat. Professors universitaris com el doctor de la UNED Francisco Calero atribueixen l’autoria del ‘Lazarillo’ a Joan Lluís Vives, en llibres pagats pel mateix Ajuntament de València. Però què passa si Vives mai va escriure en castellà? Com s’explica que la novel•la estiga plena de catalanades i errors de traducció?
Acaba d’apareixer un estudi signat per Jordi Bilbeny i Josep Maria Orteu que a part de corroborar l’autoria valenciana de la novel•la (Joan Timoneda o Joan Lluís Vives) i fer un repàs exhaustiu de les catalanades, va més enllà, i denúncia un procés de deslocalització de la història original. Així, el llàtzer seria de Tormos i no Tormes, i la seua mare filla de Teulada i no Tejares.
La població on viu la seua mare amb un negre seria Dénia i no Salamanca. (a Salamanca no hi havia negres, mentre Dénia era un important port de tràfic amb Àfrica). Seria des del pont romà d’entrada a Dénia des d’on s’acomiadaria Llàtzer de sa mare, i Gandia i no pas Escalona la ‘vila ducal’ on passa l’escena en la que Llàtzer fa xocar el cec contra una columna, als porxos que encara ara existeixen.
La versió castellana que ens ha arribat parla d’un ‘Regne de Toledo’ que mai ha existit, seria la traducció que els censors de la Inquisició van posar a ‘Regne de València’. En la mateixa línia, un per un tots els carrers de la novel•la s’han localitzat en l’entramat urbà de la València de l’època.
Tot això explicaria la incongruència de la localització castellana, que ha fet que els hispanistes sempre hagen sostingut que l’autor mai havia estat als llocs on passa la història, o que no coincidís cronològicament els anys en què es feren corts a Toledo amb les Corts que apareixen al llibre, però si amb les Corts celebrades a València, per posar un altre exemple.
Un altre enigma de la novel•la que l’acadèmia mai ha sabut explicar és la mateixa estructura del llibre. Un orfe explica a ‘vostra mercè’ tots els amos amb els qui ha estat. Només s’entèn si coneixem les institucions valencianes de l’època de protecció a la infància, com son el Pare d’Òrfens i l’Afermamossos. Aquestes institucions no tenen un equivalent castellà, i es dedicaven a donar amos als orfes, i a les quals un cop grans els mossos havien de rendir comptes.
L’estudi de Bilbeny i Orteu aporta més dades. Explica que tots els originals que ens han arribat són edicions d’estat. És a dir, són llibres que el mateix estat posa en circulació. S’explica com funcionava la censura, i els processos d’impressió, distribució i venda de llibres al segle XVI, i apunta que aquesta apropiació de la literatura catalana per part de Castella podria extendre’s a d’altres obres valencianes com són ‘la Celestina’ o tota la producció de Cervantes-Sirvent.
font: Anna notíciesdissabte, 10 de novembre del 2007
Josep Maria Orteu entrevistat a HistoCat.cat
En motiu de l'aparició del llibre La vida de Llàtzer de Tormos els membres de la Fundació d'Estudis Històrics han entrevistat a l'editor del llibre i autor d'un dels estudis. Josep Maria Orteu parla d'alguns detalls de l'obra, com són els errors en les monedes i les institucions de beneficiència per a òrfens de l'època a València, com el Pare d'Òrfens.
L'editor ens dóna detalls de com ha estat el procés de restitució de la ubicació original, situada a Tormos, Dénia, Teulada, Almoines, Gandia, Albaida, València i Sagra. Ens explica quins paral·lelismes es troben entre l'acció de la novel·la i els diferents episodis de les Germanies, tal com va interpretar Jordi Bilbeny, i ens avança que ja s'està preparant una segona edició amb totes les noves proves que s'han anat trobant.
divendres, 9 de novembre del 2007
La vida de Llàtzer de Tormos - Directe!cat
A tothom li sona la història de "Lazarillo de Tormes", aquell marrec que, en plena edat mitjana, havia de servir a un cec. El què potser no sabreu és que la història original no la protagonitza cap Lazarillo de Tormes, sinó més aviat en Llàtzer de Tormos.
Ni el protagonista neix al riu Tormes ni la narració passa a Toledo ni a Salamanca: Llàtzer neix al lloc de Tormos (Marina Alta) i la seua vida s’esdevé a València i a Gandia. La narració és el testimoni que el protagonista adreça al Pare d’Òrfens de València per assabentar-lo dels amos a qui ha estat afermat. La novel·la, de la qual no coneixem l’autor, malgrat que s’especula que pot ser l’humanista Joan-Lluís Vives o l’escriptor Joan Timoneda, fou escrita originalment en llengua catalana i posteriorment retocada i traduïda al castellà.
Tal com expliquen a Llibres de l'Índex, les edicions castellanes de "La vida de Lazarillo de Tormes" són possiblement edicions d’estat i l’obra, que presenta una lectura simbòlica en clau política, és una al·legoria de la revolta de les Germanies.
L’estudi preliminar a la novel·la, que es publicarà ben aviat, és un interessant text de l’historiador Jordi Bilbeny que va encara més enllà, plantejant que una part substancial del 'Siglo de Oro' de la llengua castellana podria ser una apropiació en bloc d’autors catalans (de Joan Timoneda a Miguel de Cervantes o de la "Celestina" a "La vida de Lazarillo de Tormes").
Ens trobem, doncs, davant l'enèssim cas d'apropiació espanyola de productes i descobertes catalanes...
article publicat a Directe!cat
dimecres, 7 de novembre del 2007
Primeres referències d'en Llàtzer a la blogosfera
En el marc de les investigacions de Jordi Bilbeny s'ha obert una nova línia. S'acaba de publicar el llibre La vida de Llàtzer de Tormos (Llibres de l'índex), una edició de la traducció al català d'Antoni Bulbena amb un prefaci de l'editor en persona, Josep Maria Orteu, que ha quedat fascinat i atrapat per les aportacions de Bilbeny, i un estudi preliminar de l'arenyenc. Després de publicar Cristòfol Colom, príncep de Catalunya, i un cop apuntada la identitat catalana de l'escriptor conegut com Miguel de Cervantes, ara és el torn de l'obra El Lazarillo de Tormes.
Les investigacions de Jordi Bilbeny i d'altres col·laboradors seus no paren de donar resultats sorprenents. És una lluita contínua contra la incredulitat, un incentiu constant per revisar la història. Com ell mateix ha dit en diverses ocasions, sabem que la història l'escriuen els vencedors, però veient com hem acceptat la historiografia que ens ha estat transmesa, sembla que ens pensem que som nosaltres els vencedors. A poc, a poc, però, les tesis es van obrint pas. Ja se n'han fet ressò espais televisius de gran audiència com La nit al dia, El Club, Mil·lènium, i molts altres. Els primers llibres els havia de publicar Llibres del Set-ciències, d'Arenys de Mar, però ara ja els volen a Proa o Llibres de l'índex. S'han fet presentacions dels llibres arreu del país, inclòs el Museu d'Història de Catalunya. I a partir de tot aquest material s'han elaborat reportatges com L'apropiació del descobriment d'Amèrica: una qüestió d'estat? o Enigma Cervantes.
Llegiu l'article complert al bloc d'en Xavier Mir
