La Celestina és un clàssic de la literatura catalana? Les proves

EL SINGULAR DIGITAL - Dilluns 8 de Desembre de 2008

Diverses teories apostant per la catalanitat de diferents personatges i obres han aparegut els darrers anys i l’escriptor Jordi Bilbeny s’ha convertit en un expert en el tema. Primer va reivindicar la catalanitat del descobrir d’Amèrica, Cristòfol Colom; després la catalanitat de Miguel de Cervantes i actualment recull proves per confirmar l’existència d’un manuscrit original de La Celestina, clàssic de la literatura espanyola, el qual suposadament s’hauria escrit en català. Actualment ja són vàries les pistes.

La teoria apunta que existeix una edició anterior a la que ja s’accepta com a possible primera edició castellana, és a dir, un llibre posterior a la versió datada a Burgos l’any 1499, avui desapareguda i d’autor també desaparegut – Fernando de Rojas no apareixeria més tard en aquesta història. La teoria d’aquesta edició s’apunta perquè en el llibre de 1499 hi hauria una frase afirmant “con los argumentos nuevamente añadidos”.

L’aposta perquè aquesta primera versió de la Celestina posterior a 1499 sigui catalana se sustenta en diverses proves. La primera és un document del segle XVII que, segons Bilbeny, assegura que l’autor era de la corona Catalano-Aragonesa, però el van “encobrir” o esborrar. En el llibre La agudeza y Arte de Ingenio de Lorenzo Gracian diu textualment “y el encubierto Aragonès en su ingeniosíssima tragicomedia de Calixto y Melibea”.

Hi ha una segona prova. El català Joan Lluís Vives, en diverses edicions del segle XVI al XVIII, diu en llatí, que La Celestina ha estat escrita en “la nostra llengua”: “In quo sapientior fuit qui nostra lingua scripsit Celestinam tragicomaediam”. I , en aquest cas, segons Bilbeny, Vives es referiria a la catalana.

Però hi ha més proves. Segons els defensors d’aquesta teoria, només el fet que l’original de La Celestina fos en català i escrit en català explicaria els catalanisme que apareixen a l’obra i que han estat recollits per Alejandro Sendra.

I, finalment, les notes geogràfiques descriuen la ciutat on viuen els personatges com una localitat al costat del mar ja que des del terrats veuen vaixells, cosa impossible a Salamanca, a Sevilla o a Toledo. Diversos experts, fins i tot, ja en una versió anglesa del segle XVIII, s’apunta que aquesta ciutat podria ser València i, per tant, lloc de parla catalana.

FONT: El Singular Digital