dijous, 31 de gener del 2008

el pare del Lazarillo va morir a l'illa de Gerba


Hi ha un fragment, en el text de la novel·la del Lazarillo de Tormes que ens informa que En Llàtzer 'era hijo de un buen hombre, el cual, por ensalzar la fe, había muerto en la de los Gelves'. És a dir, en una armada contra l'illa de Gerba, a Tunísia.

Quan esmenta Gerba, sense donar més detalls del fet històric, ho ha de fer necessàriament d'un fet real, i en un entorn social i cultural on tant lectors com autor, amb una simple al·lusió 'a la de los Gelves' tinguin clar a quin episodi bèl·lic es refereix, i quin valor simbòlic va lligat a aquesta expedició.

Vista l'autoria dels fets, els cronistes que les recullen, i el seu context nacional, aquesta comunicació precisa d'unes gestes bèl·liques conegudes i sentides com a pròpies, només és possible si l'autor i els lectors són catalans, i més concretament, valencians.

En Bilbeny ho analitza en aquest document.

dimarts, 29 de gener del 2008

El Lazarillo de Tormes i Jordi Bilbeny


Creiem perquè creiem, naturalment. Però més enllà de la fe hi ha l'estudi, hi ha l'esforç, hi ha la tossuderia de desemmascarar aquest gran engany que és la història que ens han venut. Hi ha molta gent, massa, fins i tot d'aquells que es fan passar per nostres, que volen silenciar en Bilbeny, els fa por i vertigen l'enorme documentació que posseeix.


Però, és clar, qui hem de creure? Aquells que, sense aportar cap argument, només saben insultar-lo o titllar-lo de beneit, aquells que només saben riure-se'n, però que mai dels mais ni tan sols han anat a sentir-lo ni tampoc no n'han llegit ni una sola pàgina? No. Sempre són més de fiar els que s'esforcen mentalment i el que Bilbeny demostra és allò que en fons tothom sap: que la història l'han escrita els vencedors. Més ben dit: l'han reescrita, o bé l'han esborrada. I això és ben versemblant i no sé encara per què se li nega credibilitat.


El que vull dir és que Bilbeny mereix el suport de les institucions, aquest suport que li permeti continuar dedicant la seva vida a això que per molts és una utopia, però que cada cop va acostant-se més a la llum. I no a la llum de l'il·luminat, sinó a la llum de qui va a la recerca de la veritat. I, com sempre, qui no l'hagi sentit encara, que vagi demà, si pot, a Arenys de Munt. I qui no l'hagi encara llegit, que el llegeixi. Només després de sentir o de llegir, o de saber, s'adquireix el dret d'opinar.

Sigui com sigui, el cas és que Bilbeny sosté, i creu demostrat, que Llàtzer neix al lloc de Tormos (Marina Alta) i la seva vida s'esdevé a València i a Gandia. La narració és el testimoni que el protagonista adreça al Pare d'Òrfens de València per assabentar-lo dels amos als quals ha estat atorgat. Bilbeny sosté, igualment, que l'obra fou escrita originalment en llengua catalana i posteriorment retocada i traduïda al castellà, tot i que continuen manifestant-s'hi un "gran nombre de catalanades". Les edicions castellanes de "La vida de Lazarillo de Tormes" són probablement edicions d'estat i l'obra, que presenta una lectura simbòlica en clau política, és una al·legoria de la revolta de les Germanies. I aquestes són només algunes de les tesis que defensen els responsables d'aquesta edició. I ja dic, escoltem-los, si més no.

Miquel Colomer

article i comentaris extrets del bloc de Salvador Sostres

dilluns, 28 de gener del 2008

Article de Laia Climent - Universitat Jaume I

Laia Climent i Jordi Bilbeny (FOTO: Juan Manuel Rodríguez)

Llegiu íntegre el parlament que va fer la Laia Climent, professora del Departament de Filologia i Cultures Europees de la Universitat Jaume I, de Castelló de la Plana, en la presentació de 'La vida de Llàtzer de Tormos' que va tenir lloc aquest diumenge a la biblioteca d'Arenys de Munt.

descarregeu-vos-ho en pdf

diumenge, 27 de gener del 2008

Presentació de 'Llàtzer de Tormos' a Arenys de Munt

Presentació del Llàtzer de Tormos a la Biblioteca d'Arenys de Munt (FOTOS: Eulàlia Colomer)

Continuen noves xerrades i presentacions de la vida de Llàtzer de Tormos. Després de l'èxit dels actes de Gandia i Crevillent, ja s’estan preparant noves presentacions a Elx, Xixona, Tormos i Barcelona de cara al febrer. Mentrestant, la darrera cita ha estat aquest diumenge a Arenys de Munt, a les dotze a la Biblioteca municipal.

Com informava Vilaweb, l'acte de presentació del llibre ha comptat amb la presència de Bilbeny, de l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra, de la bibliotecària i directora de la Biblioteca Sant Roc de Badalona, Elvira Ortiz, i de la filòloga i professora de la Universitat Jaume I, Laia Climent.

divendres, 25 de gener del 2008

Gandia Televisió - entrevista a Bilbeny i Orteu











Emès per Gandia Televisió el dijous 17 de gener

divendres, 18 de gener del 2008

LAS PROVINCIAS a la presentació de Gandia


El pícaro recorrió la Ciudad Ducal
Presentan el libro que ubica 'El Lazarillo de Tormes' en Gandia al hallar en el texto referencias al escudo de los Borja, la plaza aporticada del Ayuntamiento y la villa medieval

Y si el Tormes, río que nace en Ávila, fuera en realidad Tormos, municipio de la Marina Alta? ¿Y si la Sagra, comarca castellana emplazada entre Madrid y Toledo, fuera realmente la población alicantina de idéntico nombre, muy próxima a Oliva? ¿Y si el máximo exponente de la literatura picaresca española fuera una obra escrita, originariamente, en catalán?

Todas estas teorías son las que sostiene el filólogo Jordi Bilbeny, autor del libro Llàtzer de Tormos, un ensayo que afirma que El Lazarillo de Tormes transcurre en territorio valenciano y en el que encuentra referencias a Gandia. Según Bilbeny, la ciudad aparece citada como "la Villa del Duque, es decir, la Vila del Duc".

"En el libro, los protagonistas salen por la puerta de la ciudad, por lo tanto se trata de una villa fortificada", señala Bilbeny, quien además de filólogo es historiador y escritor.

El autor explica también que en otro pasaje, el lazarillo y su amo se resguardan de la fuerte lluvia bajo los arcos de una plaza aporticada, que casa con la Plaza Mayor de Gandia, "por la que además pasa muy cerca un río", en este caso el Serpis.

Además, el historiador halla referencias al escudo de armas de los Borja. Así, en uno de los primeros pasajes de El Lazarillo de Tormes, el ciego engaña al mozo para que acerque la oreja a un toro de piedra, símbolo heráldico de la familia.

Aunque Bilbeny habla siempre en condicional, sus deducciones no parten de la nada. Se apoyan sobre una serie de indicios que encuentra no sólo en la obra literaria en sí, sino también en el contexto histórico de la época.


Crítica política

Al igual que él, muchos expertos ven en El Lazarillo de Tormes una alegoría de la revuelta de las Germanías. Para evitar la censura, la obra escondía un análisis de la situación política del momento, así como críticas al clero.

El escritor mantiene que El Lazarillo se tradujo del catalán y, a la vez, se adaptó y se reubicó, trasladándola del Mediterráneo a la meseta.

Pero Bilbeny va más allá y habla de "apropiación" de decenas de obras escritas por autores catalanes y traducidas al castellano. "En la traducción, el autor original desaparece y las novelas se convierten en anónimas en su versión castellana", sostiene el investigador, quien califica este proceso de "saqueo descarado y premeditado de la literatura catalana".

El filólogo respalda sus teorías en la situación geopolítica del siglo XVI. Entonces, Castilla y Catalunya pugnaban por convertirse en la nación hegemónica en Europa. Castilla, pues, necesitaba "símbolos, como la literatura". Otros autores, como Francisco Calero o Juan Manuel Rodríguez comparten la teoría de que El Lazarillo de Tormes fue en su origen una obra catalana. Jordi Bilbeny presentó ayer su libro en Gandia. Este estudioso es autor de otras interesantes tesis, como la catalanidad de Cristóbal Colón y Miguel de Cervantes.

+info:
http://www.lasprovincias.es/valencia/20080118/safor/picaro-recorrio-ciudad-ducal-20080118.html

dijous, 17 de gener del 2008

e-notícies País Valencià a la presentació de Crevillent

CRÒNICA DES DE CREVILLENT
Defensen que l'autor del 'Lazarillo' era Valencià


El filòleg català Jordi Bilbeny ha presentat, aquest dimecres, al Casal Jaume I de Crevillent (Baix Vinalopó) el seu darrer llibre, La vida de Llàtzer de Tormos. El casal ha estat ple de gom a gom. Més de 40 persones han acudit a la presentació, que ha estat coberta per les càmeres de la televisió local, on ha estat present també l'editor Josep Maria Orteu. L'escriptor continuarà la gira a Gandia i finalment al poble de Tormos (Marina Alta). Bilbeny ha presentat el seu llibre La vida de Llàtzer de Tormos, a partir de l'obra anònima d'El Lazarillo de Tormes, de la qual n'és estudiós. Bilbeny s'ha mostrat convençut que aquest clàssic de la literatura va ser escrit per un "autor valencià, que podria ser Joan Timoneda", i que l'original és simplement una copia traduïda al castellà.

Bilbeny ha denunciat que les descripcions dels llocs que apareixen en la novel·la són "fallides", així com la ruta que segueix el Lazarillo de Tormes, que ha titllat d'"il·lògica". El filòleg creu que aquests errors són resultat de la segona edició de la novel·la, que va ubicar la història a Castella, mentre que, a la primera, els fets tenien lloc a València.

Bilbeny també creu "molt improbable" que El Lazarillo de Tormes hagués nascut al riu Tormes, fet que ha justificat fins ara el nom de la novel·la. I defensa que a l'obra original els fets tenien lloc a la vil·la valenciana de Tormos, a prop de Gandia. De la mateixa manera, ha destacat el "gran nombre de catalanades" que hi apareixen, fet que, al seu parer, "indica que l'original no va ser escrit en castellà".
+info: e-notícies País Valencià

Podeu llegir l'anunci de l'acte al portal Creviweb.com

Catalunya Ràdio parla d'aquest bloc


Ràdioblog - El matí de Catalunya Ràdio

Si fa quinze dies es van fer ressò d'aquest bloc a RAC1, aquest dijous han parlat de nosaltres a Catalunya Ràdio. Ha estat a el matí de Catalunya Ràdio que presenta Antoni Bassas, el programa líder de la ràdiodifusió catalana, dins l'espai ràdioblog, on cada dia en Víctor Correal fa 'el primer bloc ràdiofònic de la història'.

Avui al ràdioblog fem una recopilació de les millors propostes que ens han enviat els oients a radioblog@catradio.cat els últims dies. La iniciativa de què parlem és un bloc titulat 'en llàtzer de tormos', és a dir 'el lazarillo de tormes'. El bloc diu que contè tot el que cal saber sobre la novel·la picaresca valenciana 'la vida de Llàtzer de Tormos', que els censors-traductors castellanitzaren en l'època de la Inquisició.

Podeu escoltar-ho on-line.

dissabte, 12 de gener del 2008

Expressions pròpies de la pilota valenciana al 'Lazarillo'

joc de pilota valenciana - Josep Bru Alminyana


En diferents passatges de l’obra apareixen expressions pròpies de l’argot esportiu de la pilota valenciana, tal com ha observat Francisco Calero. A l’episodi del cec hi apareix dues voltes, quan Llàtzer li vol tornar a prendre el contingut del farcell, i a l’escena amb el gerro de vi:

Y ansí buscaba conveniente tiempo para rehacer, no la chaza, sino la endiablada falta que el mal ciego me faltaba.

Mas duróme poco, que en los tragos conocía la falta, y, por reservar su vino a salvo, nunca después desamparaba el jarro, antes lo tenía por el asa asido.

Com afirma Calero, l’ús d’expressions tècniques del joc de pilota concorda amb les aficions de Vives. El ‘Lazarillo’ no és l’única obra on apareixen: al Diálogo de la lengua en parla en dos fragments:

hablando del juego de pelota, donde, como sabéis, se juega por encima de la cuerda

Falta sirve, como sabéis, para el juego de pelota.

En una altra obra de Vives, Linguae latinae exercitatio, descriu el joc del tennis:

Borja.- Entonces ¿cómo golpean la pelota? ¿Con el puño como las de viento? Centelles.- Ni siquiera así, sino con una raqueta. Borja.- ¿Hecha de hilo? Centelles.- De cuerdas algo gruesas, como las sextas en la vihuela; tensan una cuerda y el resto como aquí en los juegos de nuestra ciudad; lanzar la pelota por debajo de la cuerda es defecto o falta.

La tradició del joc de la pilota es remunta a l’edat mitjana amb els primers repobladors. A l’època de Llàtzer l’esport era tan popular que hi ha constància a la ciutat de València del carrer dels Trinquets, fent referència als edificis destinats a la pràctica del joc.

divendres, 11 de gener del 2008

l'AVUI continua fent el ridícul:


No sabem els motius pels quals el diari AVUI cada vegada que parla sobre Llàtzer de Tormos ho fa per riure's de la valencianitat de la novel·la. Que n'aprenguen de la resta de la premsa: un periodista i un crític literari, abans de fer el ridícul han d'informar-se..

no us perdeu l'article aparegut al suplement cultural dels dijous

dijous, 10 de gener del 2008

el 'Lazarillo' parla de monedes inexistents a Castella


1. reial d'or, anomenat timbre - creat el 1426 per Alfons V - valor: 10 sous
2. reial de plata, anomenat dihuité (18 diners)
3. reial de València - moneda de velló creada per Jaume I el 1247 - valor: un diner
4. mealla o maella - moneda de velló equivalent a mig reial de València


Josep Maria Orteu sosté a La vida de Llàtzer de Tormos que el traductor substituí el ral, en totes les aparicions del mot al llarg de l'obra, per la blanca, una moneda castellana de l'època. El text, però, també fa referència diversos cops a la media blanca, moneda que mai no ha existit a Castella. La moneda original devia ser el mig ral, moneda de què sí que tenim constància des d'Alfons V i Joan I. Aquesta incongruència numismàtica fa que la versió castellana siga històricament inconsistent, i palesaria, segons Orteu, que el traductor-censor no era castellà perquè en desconeixia les monedes de curs legal.

Una altra moneda és el diner, data en català a l'any 1004 i prové del terme llatí denarius, que designava la moneda romana d'argent de deu asos. És una unitat de moneda inferior del sistema carolingi que perdurà fins a l'època moderna. En absència d'un equivalent monetari del diner català a la Castella del segle XVI, a la versió castellana de l'obra el diner és substituït també per una blanca. Tot i això, fins a tres vegades hi apareix el terme com a moneda d'ús i no com a sentit genèric, prova del caràcter valencià de la novel·la, segons Francisco Calero.

La malla o maella era a l'edat mitjana una moneda de mida petita, de metall. Designava als regnes catalans la moneda encunyada de valor més petit: l'òbol de billó, d'un valor de mig diner. L'expressió maella, però, tenia un doble significat, també volia dir almoina. Curiosament, a València, la seca on es fabricaven les monedes s'anomenava Palau de l'Almoina, com encara es coneix l'indret on estava situat, darrere de la Seu.

Només coneixent aquest altre significat del mot, que no existeix en castellà, s'entendria el doble sentit amb el que juga l'autor tot fent posar monedes a la boca als protagonistes. Allò que es posarien a la boca seria també les almoines que rebrien de la gent. Ací en teniu un exemple: Todo lo que podía sisar y hurtar traía en medias blancas, y, cuando le mandaban rezar y le daban blancas, como él carecía de vista, no había el que se la daba amagado con ella, cuando yo la tenía lanzada en la boca y la media aparejada...'.

Finalment, al text apareix força vegades el morabatí (maravedí en la versió castellana). Era una moneda d'origen àrab, comuna a tots els regnes hispànics. En la tradició catalana s'anomena morabatí l'antic dinar d'or musulmà dels almoràvits i el dirhem d'argent medieval.


font: La vida de Llàtzer de Tormos, Llibres de l'Índex
imatge: www.antiblavers.info

dimarts, 8 de gener del 2008

Francisco Calero revel·la que la família de Vives era originària de vora Tormos

La Pau de les Germanies. Oli sobre llenç de Marcelino Unceta


El professor de literatura llatina a la UNED Francisco Calero porta més de quinze anys estudiant a Joan Lluís Vives. El 2003 va donar a conéixer els seus estudis que portaven a atribuir a Vives l'autoria del Lazarillo de Tormes. Estudis que s'han vist corroborats amb els treballs de Josep Maria Orteu, Alejandro Sendra i Jordi Bilbeny.

La sorpresa, però l'ha donat en llegir La vida de Llàtzer de Tormos, segons ens informa l'editorial Llibres de l'Índex. Calero ens ha revelat una dada fins ara desconeguda: l'origen familiar de Joan Lluís Vives cal trobar-lo a la comarca de Tormos i la resta de poblacions on s'ubica la novel·la: entre la Marina i la Safor. Així, per exemple, Baltasar Vives, oncle de l'humanista, exercí de batlle de Dénia, capital de la comarca. Aquesta dada encara fa més versemblant la localització valenciana de l'obra.

Recordem que Calero sempre ha vinculat el Lazarillo de Tormes amb les idees de l'humanisme valencià pel que fa a la beneficència i a la creació d'institucions socials que garantisquen la plena rehabilitació dels sectors més marginats. Així mateix fou pioner en observar els nombrosos rastres de la llengua catalana en la versió que ens ha arribat de la novel·la.

Finalment, el professor valencià discrepa obertament d'una de les tesis de La vida de Llàtzer de Tormos: manté que l'obra s'escriví originàriament en castellà, perquè Vives parlà d'escriure en llengua hispànica. Bilbeny i Orteu rebaten Calero afirmant que hispà es referia també al català. El mateix Dant quan parla de llengua hispànica feia referència al català i a l'occità. També afirmen que cal contextualitzar el cas de Llàtzer a tot un procés més ampli, impulsat i silenciat per la corona, de censura o apropiació castellana de tota la creació artística catalana, durant el segle XVI i bona part del XVII.

Esperem poder llegir aviat els darrers estudis del professor Calero, i veure quina interpretació fa de la Guerra de les Germanies. El mateix Vives explica al pròleg de l'obra que cal llegir-la en clau simbòlica, i tots els amos de Llàtzer, blanc de les crítiques de la novel·la picaresca, pertanyen als estaments socials que derrotaren als agermanats.

diumenge, 6 de gener del 2008

Noves conferències a Gandia i Tormos


Si Vives buscava en tot moment donar la sencació de veracitat al text, cercant referents espaials coneguts i reals, com s'explica que fés nàixer el protagonista a dins d'un riu?

És casual que precisament quan apareix la novel·la és quan s'ha popularitzat l'expressió vila del duc per referir-se a Gandia, per tal com hi residia la nissaga dels Borja?

Com és que la descripció que a l'obra es fa d'Escalona encara ara coincideix amb l'aspecte actual del centre de Gandia?

Des de l'editorial Llibres de l'Índex ens informen que aquests dos escenaris de la novel·la original, Gandia i Tormos, seran algunes de les poblacions on aquest hivern es duran a terme xerrades per explicar La vida de Llàtzer de Tornos.

estàtua d'un dels Borja, el Papa Calixt III, a la seua Gandia

Recordem alguns fragments de la versió castellana de l'obra:

Em diuen Llàtzer de Tormes perquè nasquí a dins del riu d'aquest nom.

Mon pare tenia a son càrrec la molinada d'una sèquia que és a la vora del riu Tormes.

Trobant-se a la sínia una nit ma mare (...) m'infantà; de manera que en veritat puc dir haver nascut al dit riu.

Ens trobàvem a Escalona, vila del Duc.

Succeí que l'endemà anàrem per la vila a demanar almoïna.

Anava ell resant sota uns porxos que en aquell poble hi havia, on ens estàvem a sopluig. (de la pluja)

Per anar a la posada calia travessar un rierot que amb tanta aigua havia revingut.

-Mestre, la riera va de gom a gom, però, si us sembla bé, jo veig per on la podrem travessar.

Jo, que vegí l'ocasió conforme a mon desig, el traguí de sota aquella porxada, conduint-lo dret a un pilar de pedra que hi havia a la plaça, sobre el qual i sobre d'altres carregaven les volades de les cases.

Jo el posí ben dret davant el pilar (...) i li diguí:

-Anunt! Salteu tant com pugueu.

I deixant-lo en mans de molta gent que havia anat a donar-li socors, vaig passar el portal de la vila valent-me de les cames.

dissabte, 5 de gener del 2008

Llibre 'Institucions socials en la València medieval'

Editat pel Servei de Publicacions de l'Ajuntament de València, aquest llibre és un estudi minuciós dels organismes socials de la València del XV i principis del XVI, com són el Procurador dels miserables, el Pare d'Òrfens, l'Affermamossos o l'Hospital dels Folls i Ignocents.

Dues de les institucions que estudia Francisco Roca Traver tracten la protecció dels orfes de la que és protagonista Llàtzer de Tormos: el Pare d'Òrfens es dedicava a 'procurar feina, salari digne, residència segura i honesta a l'orfe', mentre l'Afermamossos vigilava els carrers i tabernes i 'perseguia els vagabunds i falsos mendicants'.

Altres institucions pioneres en la protecció social són el Procurador dels miserables, que cuidava les persones que patien presó i eren 'abandonades per les seues famílies i per la societat', la Mancebia protegia l''ordre sexual i la moral pública' i la Casa de les repenedides on s'exercia la penitència.

divendres, 4 de gener del 2008

'Tirant lo Blanc' també es va intentar fer passar per castellà i anònim

coberta de l'edició de Diego de Gumiel de Valladolid, 1511, on és anònim
la primera edició en català és de València el 1490

Al segle XVI, amb la Inquisició, la llei regulava tot allò relatiu a la impressió de llibres d'una manera molt estricta. Les penes podien incloure la despossessió de tots els béns, o fins i tot, la pena de mort. Bilbeny es pregunta: si estava prohibida l'entrada d'obres anònimes a les impremtes per evitar l'evasió de responsabilitats, com és que entraven anònims a les impremtes? Podríem afegir: com és que quan la literatura catalana es publicava en castellà, es publicava anònima? Com s'explica que l'editor de l'edició de Barcelona de Tirant lo Blanc, en català, al cap de deu anys edita l'edició de Valladolid, en castellà, on l'obra figura anònima?


En Josep Maria Orteu afirmava recentment que la catalanitat del Tirant és gairebé una casualitat: es conserven vuit edicions en castellà, gairebé totes anònimes. En català només se'n conserven cinc. No cal dir que si no se n'hagués conservat cap, avui en dia tothom estudiaria com a literatura castellana el gran Tirante el Blanco. I no és broma. Recordem que de les edicions en català, una edició el fa anònim i una altra l'atribueix a Joanot Martorell, que no era cap escriptor, però del qual Josep Guia ens innova que era Roiç de Corella.

Casualment, Tirant lo Blanc no és l'únic dels tres llibres salvats al Quixot que tenen problemes d'atribució o apropiació per la literatura castellana. Amadís de Gaula té la primera edició coneguada al Regne d'Aragó, signada per Ordoñez de Montalvo (Saragossa, 1508). Montalvo diu que ha corregit els tres primers llibres dels quatre que té l'obra. L'obra té poesies del portugues Joan Lobeira, i també hi ha edicions en aquesta llengua. Orteu ho té clar: partim d'una edició primitiva no conservada de la qual no sabem la llengua. I no és l'únic. Especialistes francesos, portuguesos i castellans se la fan seva.

el 'lazarillo' està farcit de catalanades

Així comença el primer tractat en l'edició castellana

Tot sembla indicar que el text primitiu era en català i que l'obra que ens ha pervingut en castellà és una traducció barroera, plena d'errors de traducció, que només són comprensibles si el mot que tradueix malament és català. En Bilbeny ens proposa quatre errors significatius:

Primer error
El primer apareix al pròleg. La frase forma part d'un context en què l'autor explica com, amb esforç, un individu qualsevol es pot arribar a fer un lloc a la vida. I ho exposa parlant de tots aquells que "con fuerza y maña remando salieron a buen puerto". La frase, en castellà, diu tot el contrari del que vol dir: que, amb esforç, sempre s'arriba a bon port. L'error és perceptible i es comprèn si tenim en ment un original en què hi avia escrit: "amb força i traça remant sorgiren a bon port". Sorgir és la forma catalana medieval, emprada majorment en l'argot nàutic, per dir "arribar". En Colom se'n fa un tip al seu Diari de Bord de fer sorgir les naus en un o altre port. I el Pare Cases empra el mot amb la mateixa accepció d'arribar una nau a dins d'un port. Llavors, l'error de traduir sorgir per salir, ens indica que som davant d'un original català.

Segon error
Una altra badada apareix al Segon Tractat, quan l'autor explica com En Llàtzer es va fer fabricar una doble clau per obrir el cofre on el mossèn a qui servia guardava el pa. I com en ser descoberta, el capellà "fue luego a proballa y con ella probó el maleficio". És ben evident, que fer un doble d'una clau per obrir un cofre i agafar el pa que s'hi guarda, no és cap malefici, sinó una malifeta. El context ho delata obertament. I fins l'edició del Lazarillo d'Alfaguara, ho especifica en una nota a peu de pàgina, que "maleficio" és una "fechoría".

Tercer error
Segons Bilbeny el tercer error és el de traduir el verb català sentir el castellà sentir, en lloc d'oir o escuchar, que apareix en diversos llocs de l'obra. És encara avui dia un dels típics errors comesos pels catalans sense gaire fluïdesa en castellà. El Diccionari de la Lengua Española de la Real Academia Española l'accepta actualment com una forma viva de l'espanyol. Però a l'època en què es va escriure el llibre era inusual. O tan sols usual en aquelles obres castellanes traduïdes directament del català. El Tesoro de la Lengua Castellana o Española, d'En Sebastián de Covarrubias, del 1611, només li atorga el significat de "sentiment" o "percepció". I En Rico, en la seva anotació del Quixot publicat per l'Instituto Cervantes i Crítica, en comentar aquest mot al cap. XVI de la Primera Part, ens comenta que "l'ús del verb sentir per oir és encara comú en alguns països de l'Amèrica Llatina". Fet que només s'explica tenint en compte una conquesta i poblament primigenis catalans.

Quart error
Es troba al Tercer Tractat. En Llàtzer ens relata que el seu amo li explicava que hi ha una mena de cavallers, que "cuando quieren reformar consciencia y satisfaceros vuestros sudores, sois librado en la recámara". No cal dir que en castellà no hi ha cap accepció per al verb librar que s'avingui amb el context predit i que vulgui dir "entregar". En aquest cas, el que hi ha és un error de manca de traducció, car el copista, més que traduir, castellanitza la forma verbal catalana lliurat, sense importar-li ni gens ni gaire que en la llengua de la traducció no tingui cap sentit.

dijous, 3 de gener del 2008

llatzer.bloc.cat protagonitza 'el bloc del dia' de RAC1



Aquest bloc ha protagonitzat aquest dijous l'espai diari de RAC1 El bloc destacat del dia. Ha sonat dins del programa El món a RAC1 que dirigeix Jordi Basté, i que aquests dies de Nadal està presentat per Núria Riquelme. Podeu escoltar l'apartat El bloc destacat del dia anant al servei a la carta i triant el fitxer del dijous 3 de gener. (De 8 a 9 sortim al minut 43)

El bloc destacat del dia:

És un de la polèmica a la xarxa sobre l'autoria de l'obra literària El Lazarillo de Tormes. És el bloc llatzer.bloc.cat.

Hi trobareu un seguit d'entrevistes i documents, que afirmen que el Lazarillo de Tormes, per altres Llàtzer de Tormos, no era anònim. I que qui el va escriure, el va escriure en valencià.

És el cas del professor de literatura clàssica de la UNED Francisco Calero, que en una entrevista al diari ABC afirma que l'autor del llibre és Joan Lluís Vives. Considera que hi ha nombrosos paral·lelismes entre les obres d'aquest autor i el Lazarillo de Tormes, i que moltes idees es repeteixen.

Si voleu saber al detall aquests arguments literaris entreu al bloc. La veritat és que no sabem si tindrà raó o no, però el que sí és cert és que passejar-s'hi virtualment és molt entretingut.