divendres, 18 abril de 2008

RAC1 analitza la catalanitat del 'Lazarillo de Tormes'

Recentment el programa de Sebastià d'Arbó de RAC1 s'ha fet ressò de les contradiccions que planteja el discurs oficial sobre 'el Lazarillo de Tormes', tot donant a conèixer els recents treballs que demostren la valencianitat de l'obra.
ESCOLTEU L'ENTREVISTA

dimecres, 9 abril de 2008

Garcilaso i Galceran de Cardona al bloc d'en Xavier Mir

Dijous passat esmentava per primer cop la relació entre Galceran de Cardona i Garcilaso de la Vega com a primera notícia després d'un sopar. El cap de setmana, Vilaweb informava del llibre que Charles Merrill té previst publicar i on coincideix, amb Jordi Bilbeny, en la catalanitat de Colom, cosa que em va portar a parlar-ne un altre cop. Algú em va demanar si podia donar-ne més detalls i avui, gràcies a la feina feta per en Pep Mayolas i a la seva deferència envers aquest bloc, puc oferir-vos el PDF amb el text de vint pàgines en què s'explica la hipòtesi. Que ningú no s'esveri i que tothom deixi de banda els prejudicis. Calma i estalvieu-vos les desqualificacions habituals. Llegiu-ho tranquil·lament. Si ho trobeu interessant, us animem a investigar-ho més; si no ho veieu clar o penseu que la hipòtesi no s'aguanta, tan amics.

Qui vulgui aprofitar per fer una ullada a l'obra de Garcilaso, que recordi que gràcies al nombre cada cop més gran d'obres digitalitzades, sense moure's de casa o d'on sigui que tenim la connexió a Internet es pot llegir força material. Visiteu, per exemple, la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. I no us oblideu de Google Cerca de Llibres. Al darrer Simposi sobre la Descoberta Catalana d'Amèrica l'octubre de l'any passat ja vaig dir que les noves tecnologies serien les nostres aliades en la popularització de la investigació històrica.

Sé que hi ha persones que tenen grans dosis d'incredulitat en aquestes qüestions. Però és curiós sentir com la gent diu cada cop més “això d'en Colom sí, però el Lazarillo, en Garcilaso o el Quixot..., això és ridícul!” Fa quinze anys, el que semblava ridícul era la catalanitat de Colom. Feu-vos només la següent reflexió: què hauria passat si no ens haguessin arribat les edicions del Tirant anteriors a la traducció castellana impresa per Gumiel? Què hauria passat si, en lloc d'una traducció s'hagués fet una mena de reinvenció i relocalització i s'hagués destruït tota prova de la seva existència en llengua catalana? Tenia la Corona Castellana els mitjans per dur a terme una operació d'aquestes característiques? Qui, com i quan hauria pogut fer-ho? No sabem quins aspectes haurem de revisar, però tot fa pensar que el cas de Colom no va ser aïllat. El meu únic prec és que tothom que tingui possibilitats de dedicar-hi temps o diners ho faci.

Quan persones com en Pep Mayolas decideixen passar una part del seu temps lliure a construir hipòtesis com aquesta, crec que es mereixen tot el nostre respecte i atenció. Si voleu comentar-ho ho podeu fer aquí mateix, però també podeu fer una cosa millor: obrir un bloc i anar-hi abocant les vostres inquietuds, teories, troballes i petites investigacions.
BLOC DE XAVIER MIR

dilluns, 7 abril de 2008

Garcilaso de la Vega sota sospita

Garcilaso de la Vega, en virtut de les catalanades i els girs lingüístics catalans que es troben en la seva obra, podria tractar-se d’un altre cas de manipulació de l’obra i alteració de la identitat. En Josep Mayolas està estudiant aquest personatge tan misteriós, i ha trobat un poeta, humanista, home d’armes i personatge de la cort catalana d’una vida absolutament paral•lela a la biografia que ens ha arribat d’en Garcilaso: en Galceran Cardona i Recasens.

Garcilaso neix entre 1501 i 1503, com en Galceran. Garcilaso queda orfe de pare, Galceran de Cardona orfe de mare. A en Garcilaso el situen amb la cort a Barcelona el 1519, on coneixeria el seu gran amic, en Joan Boscà. En Galceran s’educa a la cort, a Barcelona, on vivia, i era fill del governador de Catalunya, pertanyent a la família més poderosa del Principat, els Cardona. Garcilaso entrà a servir el 1520 a Carles V com a continu de la guàrdia règia, Galceran fou coper de l’emperador. Garcilaso s’embarca el 1522 en companyia d’en Joan Boscà i en Pedro de Toledo, casualment, nét de l’àvia d’en Galceran. Tant Gacilaso com Galceran pertanyien a l’orde de Sant Jaume o de Santiago. Els germans d’en Galceran, com els d’en Garcilaso, es diuen Ferran i Pere. Garcilaso assisteix com a testimoni a les noces d’un nebot seu que s’anomena Garcilaso com ell, el 1531. En Galceran també té un nebot que s’anomena Galceran i que es casaria per aquesta època.

Casualment és a Barcelona on dicta testament en Garcilaso el 1528, i deixa una col•lecció de la seva obra a en Boscà. Tant Garcilaso com Galceran formen part de l’exèrcit imperial que obligarà Solimà a aixecar el setge de Viena el 1532. En el terreny dels paral•lelismes encara podríem assenyalar que el pare d’en Galceran, Governador General de Catalunya quan tingué lloc la Germania de Barcelona, tingué una “actitud ambigua amb els revoltats que disgustà als consellers”, segons la GEC. El pare d’en Galceran es deia Pere, com el germà d’en Garcilaso que tingué problemes per ser “comunero”.

Al llibre d’un cronista contemporani, Pere Tomich, llegim que Galceran de Cardona sempre havia estat interessat per les lletres clàssiques i que, després que va anar a Alemanya, “va amar molt la literatura grega”. Gairebé el mateix que se’ns diu sempre d’en Garcilaso. Martí Ivarra li adreçà una dedicatòria a l’edició de la Crònica de Pere Tomic (1534), on l’anomena “la llum dels Ducs de Cardona”. Com és, doncs, que enlloc trobem relats de les seves gestes militars, ni cap rastre de la seva creació literària? Totes aquestes coincidències són només casualitat? En un període teòricament tan magre per la literatura catalana, com es justifica que s’oblidi l’obra d’un autor que va merèixer el qualificatiu de “llum dels ducs de Cardona”? L’obra de Galceran s’ha perdut sense deixar ni un rastre, però tot sembla indicar que, com va passar amb Llàtzer de Tormos i d’altres casos del mateix segle XVI, s’ha atribuït a una altra persona.

Presentació de Josep Mayolas

divendres, 4 abril de 2008

Dubtes i Sospites - article d'en Miquel Colomer

Publiquem aquest article del professor de literatura Miquel Colomer, aparegut al bloc www.salvadorsostres.com el 3 d'abril

Recuperat un cert benestar. La boira d’ahir, pràcticament desapareguda. I em sembla que aquest vespre assistiré a un sopar-tertúlia on es tractarà d’un tema que m’apassiona. Qui va ser realment Garcilaso de la Vega? Es deia Garcilaso de veritat?

Perquè, és clar, la pregunta, la gran pregunta, és si resulta creïble que una cultura com la catalana passés de sobte d’una extraordinària producció literària a l’Edat Mitjana (Llull, Arnau de Vilanova, les Cròniques, el frare Eiximenis, Metge, Turmeda, Jordi de Sant Jordi, March, Roig, Roís de Corella, el Curial e Güelfa, el Tirant), una cultura així, passés dic, d’una producció d’una tal categoria -gràcies Riquer, d’haver-nos-la descobert!- al desert immens que suposen els segles XVI, XVII i XVIII, només amb les minses, escadusseres i no gaire brillants aportacions de Pere Serafí, un poc de Timoneda, les Cròniques de la ciutat de Tortosa, el rector de Vallfogona (amic de Lope), el sobrevalorat Baró de Maldà i el menorquí Joan Ramis. Tres segles i només això?

Com pot ser que la qualitat literària s’estronqués de sobte pràcticament després del Tirant i no es reprengués fins a mossèn Verdaguer, nascut a Folgueroles el 1846? És creïble això? Ens ho podem empassar? La veritat és que resulta, si més no, sospitós.

Però hi ha gent que hi treballa, que es dedica a esbrinar a partir de documents el que pot haver estat una gran tergiversació de la història. D’una història oficial d’Espanya que comença el 1516 amb Carles I, tan sols 26 anys després que a València es publiqués el Tirant lo Blanc. I em sembla que en sentirem a parlar molt, de tot això. De moment, aquest vespre m’agradarà escoltar què diuen de Garcilaso.

llegir comentaris